La febre de Lost arriba a Internet... (i al carrer)

Davant la gran quantitat de series que tenim a l'abast avui en dia gràcies a Internet, Perdidos (Lost en anglès) és la sèrie que més repercussió ha tingut fins ara.

Lost és una sèrie de producció nordamericana, que narra les aventures d'un grup de supervivents d'un accident aeri que es produeix a una misteriosa illa de l'Oceà Pacífic. La sèrie combina el drama, la intriga i la ciència ficció. El concepte fou desenvolupat per J.J. Abrams, Damon Lindelof, i Jeffrey Lieber, el primer dels quals va dirigir també el doble episodi pilot.

La serie és produïda per ABC Studios i Bad Robot Productions, que s'emet a Estats Units por la cadena ABC.

La sèrie ha tingut un èxit generalitzat als països que s'ha emès, arribant a tenir majestuoses quotes de pantalla, fins i tot ha arribat a formar part de la cultura popular d'alguns països.

Tant és així que sóm molts els que seguíem els capítols per Internet a l'estrena nordamericana, on es pot trobar a molts portals d'internet, el més reconegut a Espanya Series Yonkis. A hores d'ara s'emet cada dia un capítol a la cadena Cuatro.

El motiu d'aquest post és veure com pot arribar a fascinar la gent una simple sèrie de televisió, montant escenaris que representen la sèrie com el Bar Bharma de Barcelona.

Són molts els blogs i pàgines d'internet dedicades a la sèrie, com per exemple la pàgina web de la companyia aèria fictícia de la sèrie, Oceanic.

Aquests són només dos exemples de les curiositats que es poden trobar per Internet.

El record d'un mite

Ja quasi han passat 3 mesos de la mort de Michael Jackson però sembla que tot just faci una setmana, de la gran repercussió mediàtica que ha tingut la seva desaparició.

Tant és així que a molts mitjans de comunicació es deixa palesa que aquest ressó mediàtic per la mort d'un artista supera la del famós cantant americà Elvis Presley

No és bo fer comparacions, i menys d'aquesta índole, de veure qui serà més recordat pels seu públic, però sí és cert que, la mort de Michael Jackson ha tingut potser més ressó gràcies a Internet. Elvis va morir l'any 1977 i en aquella època el que succeeix avui en dia amb la web 2.0 i l'arribada de la 3.0 era impensable.

Fins al punt que 3 mesos després de la seva mort, encara es facin multitudinàries concentracions recordant a l'artista, milions de webs, i una per destacar: Eternal Moonwalk.

On s'hi mostra vídeos d'aficionats fent els passos de ball del difunt americà. Hi ha tants vídeos, que la peça és inacabable. Aquesta és la manera que el públic ha trobat per fer un gran i mundial homenatge a l'artista.

El màrqueting viral

El màrqueting viral o la publicitat viral són termes emprats per a referir-se a les tècniques de màrqueting que intenten explotar xarxes socials i altres mitjans electrònics per a produir increments exponencials en "renom de marca" (Brand Awareness), mitjançant processos de autorreplicació viral anàlegs a l'expansió d'un virus informàtic.

Se sol basar en el boca a boca mitjançant mitjans electrònics; usa l'efecte de "xarxa social" creat per Internet i els moderns serveis de telefonia mòbil per a arribar a una gran quantitat de persones ràpidament.

També s'usa el terme màrqueting viral per a descriure campanyes de màrqueting encobert basades en Internet, incloent l'ús de blogs, de llocs aparentment amateurs, i d'altres formes de astroturfing dissenyades per a crear el boca a boca per a un nou producte o servei.

Freqüentment, l'objectiu de les campanyes de màrqueting viral és generar cobertura mediàtica mitjançant històries "inusuals", per un valor molt superior al pressupost per a publicitat de la companyia anunciant. El terme publicitat viral es refereix a la idea que la gent es passarà i compartirà continguts divertits i interessants.
Aquesta tècnica sovint està patrocinada per una marca, que busca generar coneixement d'un producte o servei. Els anuncis virals prenen sovint la forma de divertits videoclips o jocs Flash interactius, imatges, i fins i tot textos. La popularitat creixent del màrqueting viral es deu a la facilitat d'execució de la campanya, el seu cost relativament baix, (comparat amb campanyes de correu directe), bon "targeting", i una taxa de resposta alta i elevada. El principal avantatge d'aquesta forma de màrqueting consisteix en la seva capacitat d'aconseguir una gran quantitat de possibles clients interessats, a un baix cost. La tasca més difícil per a qualsevol companyia consisteix a adquirir i retenir una gran base de clients. Mitjançant l'ús d'Internet i els efectes de la publicitat per e-mail, els esforços de comunicació negoci-a-client (business-to-consumer o B2C) aconsegueixen molt major impacte que moltes altres eines. El màrqueting viral és una tècnica que evita les molèsties del spam: impulsa als usuaris d'un producte servei específic a contar-se'l als seus amics.
Aquesta és una recomanació "boca a boca" positiva. Una de les perspectives més reeixides que s'han trobat a l'hora d'aconseguir aquesta base de clients és la cridada Comunicacions de Màrqueting Integrades (Integrated Màrqueting Communications, IMC).

Philips es modernitza

Philips ha tret a la seva nova gamma de productes un nou televisor: Philips Cinema 21:9.
La novetat d'aquest nou producte és que ofereix un format de pantalla superpanoràmic de 56 polzades, pels que la proporció més habitual de 16:9 se'ls ha quedat curta.
La presentació d'aquest producte vé acompanyada d'un espectacular vídeo, dirigit pel suïs Adam Berg de la casa Stink Digital, amb el nom de 'Carousel'.
La agència Tribal DDB Amsterdam va encarregar la peça audiovisual i el minisite d'on es pot apreciar no només el fascinant vídeo, sinó que inclou una igualment sorprendent faceta interactiva que és recomanable no perdre-se-la.
Un espectacular treball de direcció, composició, motion graphics, direcció de fotografia, producció, 3D, música (interactiva a la versió web) i altres factors involucrats en la realització tant del vídeo com del lloc web, en la que es demostra una gran majestositat tècnica.

Com a curiositat: el vídeo té una duració de 2:19.

Making of del vídeo de carousel:

No tota la qualitat està en el producte...

Els productes de consum estàn dissenyats de tal manera que resultin atractius, que tinguin una còmode utilització i alhora que reflexi el moment de modernitat que es viu a l'actualitat.
Fins aquí no hi trobem res de nou, ja que des de sempre, s'ha intentat crear productes atractius i alhora funcionals pels consumidors.

Des de fa uns anys, el consumidor no valora només el funcionament i qualitat del producte, sinó un aspecte molt important és el packaging.
S'entén com a packaging el envasament del producte, que avui en dia ha esdevingut un pilar fonamental pels dissenyadors gràfics. El packaging no és només el simple envasament o embolcall de qualsevol producte, sinó que per la seva pròpia naturalesa ha de valorar varis aspectes:

Aspectes comercials de l'empresa: el públic al qual es dirigeix, els seus canals de distribució i els seus antecedents en la comercialització de productes similars, etc.

Aspectes relacionats amb la distribució del producte: tipus d'emmagatzematge, gestió de magatzems, punts de destí, transport que s'utilitzarà, etc.

Apart d'un disseny gràfic innovador, en consonància amb el producte que va acompanyat.

Aquí unes fotos curioses de diferents packagings elaborats amb molta imaginació:

Una de logotips

Aquests són uns quants dels logotips més vistos i familiaritzats pels espectadors.
Considero la creació de logotips tot un art, ja que és el que el consumidor té a la ment a l'hora de buscar un producte.

Al darrere de cada logotip, sempre hi ha una història que pel consumidor passa desapercebuda.
Per exemple, en el cas de Nike:

Phil Knight, el fundador de la empresa Nike, pren el nom i el logotip de la seva empresa de la Deesa grega Niké, de la qual també prové el símbol de victoria, representat mitjançant una "V".

Nou anunci Coca-Cola

Recentment la marca Coca-Cola ha tret un altre anunci per a la televisió. La publicitat d'aquesta marca sempre ha estat relacionada amb el tema "felicitat" vinculada amb els "bons moments".
Aquest últim deixa al espectador un moment de reflexió, sobre el que realment compta a la vida.



El text és el següent:
“Esta historia es real. En estos tiempos difíciles, reunimos al hombre más viejo con el bebé más joven".

Madrid. Aitana Martínez a tres horas de nacer. Mallorca. Josep Mascaró 102 años.

“Hola Aitana, me llamo Josep Mascaró y tengo 102 años. Soy un suertudo. Suerte por haber nacido, como tú. Por poder abrazar a mi mujer. Por haber conocido a mis amigos. Por haberme despedido de ellos. Por seguir aquí.

Te preguntarás cuál es la razón de venir a concerte hoy, es que muchos te dirán que a quién se le ocurre llegar en los tiempos que corren, que hay crisis que no se puede… Ja! esto te hará fuerte. Yo viví momentos peores que este, pero al final, de lo único que te vas a acordar es de las cosas buenas.

No te entretengas en tonterias que las hay, y vete a buscar lo que te haga feliz que el tiempo corre muy deprisa. He vivido 102 años y te aseguro que lo único que no te va a gustar de la vida es que te va a parecer demasiado corta. Estás aquí para ser feliz”.

L'anunci és tot un exercici d'alabança a la vida, aquesta vida de la que molts cops ens queixem... i jo la primera. Però l'avi, com casi tots els avis, té raó, el que val a la vida és l'amor i els bons moments.

En aquests moments de crisi i de dificultat és convenient i esperançador un anunci d'aquest tipus, si més no, per tal de desconnectar de la rutina i parar-se a pensar sobre aquelles coses més importants a la vida.